No fa gaire que s’ha posat en marxa Cercabloc un web que pretén reunir tots els blocs (weblogs) escrits total o parcialment en llengua catalana. Fa temps que existeixen aquests tipus de pàgines agrupadores i endreçadores de la intensa i bulliciosa activitat del món dels blocs, la blocosfera. De fet, en Saül Gordillo en manté des de fa temps una llista tan actualitzada com impressionantment extensa. Cercabloc, que també té el seu propi bloc d’actualitat, posa al dia algunes eines semblants que existien prèviament, centrant-se específicament la Catosfera.
Entre els seus atractius, destaquen dos aspectes importants: per una banda, permet classificar i cercar els blocs no només per la seva temàtica, sinó també per la seva ubicació geogràfica. Per l’altra banda, elabora uns rànquings on es mesura la rellevància de cada bloc i es compara amb els altres, a partir de diverses variables d’importància a Internet. Conjuntament, aquestes dues característiques ens permeten fer una mirada centrada en els blocs escrits des de les Pitiüses.
Els rànquings, les classificacions, les llistes, tenen un magnetisme especial, contradictori i morbós. Serveixen per guiar, per conèixer, per establir criteris de rellevància. Però al mateix temps també simplifiquen, són parcials i mesuren només allò que s’ha inclòs dins la fórmula en ús. Qualsevol rànquing és tendenciós i simplificador, vaja, però tot i això, segueix sent significatiu i interessant. En aquest cas, la fórmula que utilitza el Cercabloc per realitzar les seves classificacions li atorga diferents pesos a algunes de les variables més freqüents en la mètrica d’internet i, en especial, dels blocs. Així, construeix les classificacions a partir de la posició a Technorati i Alexa, de la qualitat (page-rank) de la pàgina segons Google i del volum enllaços des de la pròpia Google, Yahoo i Feedburner).
Són indicadors quantitatius que difícilment valoren la qualitat intrínseca dels blocs, però que es recolzen en allò que altres internautes i blocaires han valorat del blocs, mitjançant comentaris i enllaços. Mentre que no arribi la pròxima revolució d’internet, que diuen que ens portarà una web més intel·ligent i capaç d’entendre’s una mica a ella mateixa –la web semàntica, en diuen-, possiblement sigui el millor sistema disponible.
De moment, el subconjunt de blocs que apareixen al llistat és petit. A més d’aquest mateix bloc meu, hi trobam, per exemple, el bloc “Indígenes”, que es presenta com un bloc sobre “la cultura, la llengua, l’art i la terra… des d’Eivissa” que troba els seus primers articles a l’octubre de 2004. Hi trobam també el bloc “Puntdvista”, que es presenta inicialment com un bloc de fotografia de l’illa d’Eivissa, però que va més enllà. Un altre bloc amb un remarcable to visual i fotogràfic és “Nina de Xangai”, mantingut per una orgullosa portadora de l’epítet “vilera”. Per últim, també s’hi pot trobar “Sa barretina vermella”, el bloc “d’un jove formenterer”. Aquest grupet constitueix un primer tast de la blocosfera pitiüsa i en tots els casos manifesten il·lusió, constància, qualitat, talent i dedicació. Probablement durant els propers mesos s’hi afegiran la major part dels blocs que hi falten o, almenys, els que estan vius i constantment actualitzats. Crec que serà molt interessant anar observant com evoluciona, creix i interactua aquesta petita comunitat que constitueix la blocosfera pitiüsa. És possible que el mateix fet d’aparèixer a un mateix agregador serveixi per ubicar-nos mútuament, per establir vincles i potser per anar convertint una coincidència geogràfica i temàtica, en alguna cosa més densa i coordinada. Quines són les pautes a partir de les quals aquesta coordinació comença a esbossar l’ombra d’un comportament comunitari? En quin moment servirà per parlar d’una Pitiüsfera?
La qüestió no és del tot trivial. En Víctor Pàmies escrivia fa alguns mesos al seu bloc un article titulat “Reorganització o atomització?” on analitzava l’evolució de la catosfera. Amb una important càrrega de nominalisme que comparteixo, escrivia que “El nom fa la cosa. El nom esdevé la cosa”, referint-se a la càrrega simbòlica i identitària que l’encertat bateig de la catosfera va suposar. Segons l’autor, arran de la forta arrencada de la catosfera, es produeixen dos moviment de continuïtat, un d’aglutinament temàtic i un altre d’aglutinament territorial més aviat comarcal i local. Mentre la major part de la ‘catosfera’ pot estar preguntant-se quina és la següent passa, la veritat és que ja m’alegra que, com a mínim, des de les Pitiüses, normalment tan oblidades, perifèriques i endarrerides en qüestions de societat del coneixement, almenys estiguem formant part del mateix moviment, ni que sigui al vagó de cua.
—
La versió original d’aquest article, més reduïda, es va publicar al Diario de Ibiza el 4 dOctubre de 2008.
Joan,
Caram recuperes un article meu de fa gairebé mig any i ja veig que podem anar una mica més enllà d’aquella anàlisi en aquell moment.
No hi ha vagons de cua i menys quan ens intentem organitzar en esferes territorials. Cada dia en neixen i en moren.
Jo no m’he integrat en cap esfera territorial, perquè no hi crec gaire. I la Catosfera és tota una altra cosa. Jo no l’entenc territorial, sinó lingüística: formada pel conjunt de blogs en català, siguin d’on siguin i els escrigui qui els escrigui, independentment dels seus orígens, ideals o objectius. És un gran calaix, una bona picossada de la blogosfera general, perquè hi caben milers de blogs.
Jo crec més en la compartició d’espais i de projectes (blogs col·laboratius, empreses o projectes mancomunats) i en l’agrupació temàtica dels blogs, just els dos darrers punts d’aquell article.
Sempre penso que Internet ens ha permès obrir la finestra al món, sense distàncies, i ens hem acabat ajuntant amb el veí de casa. Condició humana!
Rep una salutació ben cordial des de Vallromanes (Vallès Oriental).
M’agrada la foto de capçalera, la de la maduixa. Molt maca.