S’acaba de presentar un dels informes sobre societat de la informació més importants que es publiquen a Espanya, el que produeix la Fundació Orange (fins no fa gaire France Telecom i encara abans Fundación AUNA) i que sota el nom eEspaña va començar a editar-se l’any 2001. Aquests informes solen oferir moltes lectures i una d’elles és la que pot fer-se buscant-hi les referències a les comunitats autònomes. Aquesta vegada m’han cridat l’atenció les conclusions que poden extreure’s de l’anomenat ISCI o “índex de convergència de la societat de la informació” entre les comunitats espanyoles.

Estadí­stiquesUn dels objectius dels plans estatals de promoció de la societat de la informació, expressat al Plan Avanza, és un model equilibrat de desenvolupament de societat de la informació a totes les comunitats de l’estat. Aquest objectiu, que comporta una lloable voluntat integradora i procura, com a mínim, que no s’eixampli l’anomenada escletxa digital, és, d’altra banda, una versió digital del ja conegut i habitual “café para todos”. Una estratègia que han practicat regularment els governs de l’estat, sigui quin sigui el seu color, ignorant de forma reiterada l’existència de teixits emprenedors, de realitats socioculturals i de dinàmiques regionals que són objectivament diferents a un cantó i l’altre de la piel de toro.

Centrant-nos al tema de la convergència de les autonomies en matèria de de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), a la vista de les dades, resulta que algunes comunitats autònomes (Navarra, Euskadi, La Rioja, Cantàbria i Castella i Lleó) no només no convergeixen, sinó que s’allunyen del grup de capçalera. Per la seva banda, Astúries, Aragó, Andalusia, Castella-La Mancha, Galícia, Extremadura i el País Valencià mostren un cert creixement. Finalment, Catalunya, Canàries, Múrcia i les nostres illes Balears s’han quedat més o menys com estaven, és a dir, que ni convergeixen ni deixen de fer-ho. Les Balears estem en un gris setè lloc (de disset), segons aquest índex combinat de societat de la informació.

Quan es compara quina evolució han tingut les comunitats autònomes respecte al nivell d’inversió que han tingut en TIC, afloren un parell de conclusions. La primera és que aquelles comunitats on més diners s’inverteixen, no necessàriament experimenten un creixement proporcional a la inversió que s’hi ha fet. Lectura: els diners (per ells mateixos), tenen una importància relativa. La base social, empresarial i econòmica de la regió, així com el talent a l’hora d’invertir en accions encertades són tan importants com el finançament amb què es compti.

La segona és que a la majoria de les comunitats on menys s’ha invertit, s’ha produït un retrocés. Lectura: la manca de diners de forma reiterada, en un camp tan competitiu i depenent de la inversió i l’empenta pública com el sector TIC, enfonsa qualsevol model de societat de la informació. La conclusió conjunta podria ser alguna cosa semblant a allò de què els diners potser no porten la felicitat, però la seva absència certament condueix a la misèria.

En aquest sentit, les Balears tampoc destaquen. Quant a inversió, és una de les comunitats on menys esforç s’hi detecta, ja que només 5 comunitats han invertit comparativament menys als darrers dos anys. Respecte al profit que se’n treu, en el que es mostra en aquest índex comparatiu, les Balears es mantenen a la part gris de la classificació, ja que encara tenim 10 comunitats per darrera en l’índex general. Malgrat això, la tendència és a la baixa. I es dona en un context on el PIB per càpita de les illes segueix estant per sobre la mitjana de l’estat, sent-ne el cinquè. No obstant, el marc general és de retrocés comparatiu, ja que si agafem el període 2000-2005, veiem que l’economia balear és la que menys ha crescut de tot l’estat (menys d’un 2% de mitjana anual), amb una diferència molt important respecte a la mitjana espanyola (3,15%) i fins i tot amb un distància preocupant respecte a les altres comunitats a la cua del creixement econòmic autonòmic (Astúries, amb un 2,67% anual i Galícia, amb un 2,69% anual).

Això vol dir que dins el marc comparatiu d’un context econòmic general, les illes perden pistonada. És una prova més d’unes imminents transformacions econòmiques i potser d’un canvi de cicle davant del qual, com a mínim, hauríem de preparar-nos i planificar-hi estratègies, mesures i alternatives que vagin més enllà de la mesura circumstancial.

Les TIC i la societat de la informació poden –podrien- ser una d’aquestes alternatives. No obstant, quan observem aquest sector, trobem tant símptomes com causes del mateix fenomen de grisor, esgotament i alentiment econòmic. Podria adduir-se que les illes són la comunitat on el pes demogràfic de la immigració s’està fent notar més, i que aquest fet explica la baixada del PIB per càpita, atenent les condicions econòmiques amb què arriben molts immigrants. No obstant, i per l’altra banda, també podria adduir-se que l’economia balear viu inflada per un sector de la construcció –privada i, encara més, pública- que no pot mantenir-se al mateix ritme de ninguna manera, no només per qüestions econòmiques, sinó perquè aviat no hi haurà, literalment, on posar un maó.

De manera que, davant aquesta situació, la mirada cap a un sector estratègic com les TIC i la societat de la informació es torna qualque d’urgent, estratègic i de gran rellevància per al nou govern autonòmic balear. Probablement, si estéssim parlant d’un sector econòmic o social concret i unidimensional, l’estancament no seria més que un senyal d’alerta. Hauria d’interessar fonamentalment als que viuen d’aquest sector i poc més. No obstant, les TIC, la societat de la informació i Internet són espais transversals, són potenciadors de tota l’activitat que tenim a una regió. L’estancament en aquest sector és un símptoma greu. Una economia competitiva i una societat ambiciosa necessiten donar a les TIC un pes estratègic que no pugui conformar-se amb la màxima del “madresita que me quede como estoy”. Afrontem ara un canvi de cicle a les Pitiüses i a les Balears que haurien d’assumir aquest repte i provocar que la lectura que fem d’aquests indicadors, als propers anys, provoquin conclusions menys àtones, més optimistes, que la grisor d’aquestes últimes. No només hem de tenir l’objectiu de convergir, sinó que hem de voler i saber excel·lir i destacar.

—-

La versió original, més reduïda, d’aquest article, es va publicar al Diario de Ibiza el dia 23 de Juliol de 2007.