Fa alguns dies parlàvem d’una de les tendències que, segons experts i periodistes, marcaran l’any 2008, l’extensió de la mobilitat d’internet. L’altra predicció més estesa des d’aquests mitjans –fonamentalment nord-americans o anglesos, és que aquest any es produirà una important crisi a les xarxes socials d’internet més populars.
Una xarxa social virtual és un portal web on el protagonista i el contingut són les persones. Però no persones anònimes, llunyanes o desconegudes, sinó la pròpia xarxa relacional de cadascú. Una barreja d’amics, coneguts i saludats, amb diferents nivells d’intensitat, que comparteixen virtualment alguns trets d’allò que fan quotidianament, del que els crida l’atenció, del que veuen, llegeixen, escolten… Als portals de xarxes socials virtuals l’usuari hi (re)construeix, (re)activa i ensenya la seva pròpia xarxa personal.
Mentre que 2006 va ser considerat per molts com l’any del contingut generat per l’usuari, amb la famosa portada You del Time com a icona gràfica del fenomen (per cert, què poquet hem parlat del protagonista Time de l’any passat, eh?), l’any 2007 ha estat el de l’explosió dels mitjans i les xarxes socials. Liderades pel portal MySpace, de gran popularitat especialment als Estats Units i amb la més recent aparició estel·lar de Facebook, aquestes noves xarxes socials recuperen un tipus d’iniciatives que porten anys per Internet. Les noves xarxes socials virtuals sembla que han trobat, finalment, la combinació de flexibilitat, agilitat i massa crítica per anar-se convertint en inevitables. A més, la capacitat per incloure material multimèdia de diferents procedències, recolzant-se en d’altres portals i fenòmens d’èxit dels darrers anys, com YouTube, els blocs o el podcasting, ha estat un gran encert: no han intentat substituir-los, sinó impulsar-s’hi.
Xarxes socials com aquestes tenen una característica comuna fonamental: són un filtre i, alhora, un magnificador de l’interès que per a nosaltres poden tenir tota mena de notícies, convocatòries i mogudes. Resulta impossible gestionar del tot el col·lapse de missatges, anuncis i possibilitats que el món i la Gran Internet ens ofereixen. I les xarxes socials emergeixen com una eina molt potent davant d’aquesta crisi per excès d’informació. La dimensió personal és la característica clau d’aquestes xarxes socials, ja que a través d’elles ens arriba la informació filtrada i pre-valorada per part de la pròpia xarxa social personal de cadascú. Aquesta estructura de tagging social dins la nostra pròpia xarxa de significativitat és fonamental per a l’efectivitat d’una xarxa social. A través d’ella, ens arriba allò que considera significatiu la gent a qui considerem significativa. Una informació valuosíssima, si ens aturem a pensar-ho.
Facebook, en concret, està creixent vertiginosament arreu del món per la seva configurabilitat, la seva agilitat i aparent senzillesa i l’enorme volum i profunditat d’aplicacions que s’hi poden afegir, amb una gran facilitat. Una de les claus d’aquest èxit ha estat l’alliberament del codi per part dels seus propietaris: lluny de suposar una pèrdua d’avantatges competitius o de capital intel·lectual, l’obertura del codi de Facebook a la comunitat mundial de desenvolupadors ha propulsat Facebook i pot estar el factor clau per erigir-se en la xarxa social predominant d’internet. Una prova més de què el món d’internet i de la societat del coneixement es mouen amb uns criteris molt diferents als de la societat industrial. On abans triomfaven els secrets corporatius i les fòrmules secretes, a l’era digital és la flexibilitat, la riquesa relacional i la capacitat d’innovació les que marquen el ritme dels èxits industrials.
Però la glòria a Internet és fugissera i efímera. Les xarxes socials, protagonistes de 2007, diuen els experts que entraran en crisi al 2008. A la versió internacional del PC World, subratllen que el spam i el malware (programes maliciosos: virus, cucs, programes espia, etc.) que ja estan començant a afectar MySpace s’estendran ràpidament a les altres grans (noves) xarxes socials. L’International Herald Tribune, per la seva banda, subratlla que un dels temes centrals de l’any serà la presa de consciència sobre les conseqüències de posar informació personal a la Xarxa. La mateixa barreja d’oci i negoci que potencia les xarxes socials pot ser contraproduent, a mesura que aquesta informació pugui ser utilitzada contra el propi usuari durant, per exemple, processos de selecció laboral o d’admissió a centres o programes educatius. Aquestes ombres s’afegeixen a les crítiques que les xarxes socials ja han rebut, reclamant-hi un major control i una major presència de supervisió adulta sobre els continguts que s’hi publiquen, una demanda que no només és gairebé impossible de dur a la terme, sinó que suposaria una autèntica catàstrofe de qualsevol portal que ho intentés posar en marxa i que generaria, amb tota seguretat, l’aparició d’una iniciativa idèntica, però sense imposició de controls, que ocuparia el seu lloc en qüestió de mesos.
En qualsevol cas, aquesta recopilació d’amenaces no és gaire diferent a les que afecten la Internet en general. És previsible que aprendrem també a esquivar-les, amb més o menys èxit, però resulta difícil pensar que aquestes xarxes socials de nova generació facin fallida, ara que han assolit la massa crítica que ja tenen. Més que una altra fràgil moda d’Internet, es tracta d’una nova dimensió d’una Internet personal i personalitzada que encara té molt camí per córrer. Serà interessant veure com evolucionen aquestes xarxes i com podem aprofitar-les des de llocs tan apartats de Silicon Valley com els nostres Països Catalans 2.0.
—
La versió original, més reduïda, d’aquest article, es va publicar al Diario de Ibiza el 28 de Gener de 2008. La versió que aquí es publica, apareix posteriorment als portals del Cercle per al Coneixement i l’Observatori de la CiberSocietat.
