S’acaba de presentar a Ciutat de Mallorca un informe molt rellevant per als temes que sovint m’ocupen en aquestes línies. Es diu “Ús, necessitat i impacte de la informació turística multimèdia de les Illes Balears a Internet“. De moment només s’ha publicat en castellà, tot i haver-se realitzat des de les nostres institucions.
L’estudi s’ha enfocat principalment cap als grups majoritaris de turistes que venen a les illes; anglesos, alemanys i espanyols i mostra detalladament fins a quin punt Internet és present en els hàbits de selecció d’una destinació turística. Llegir l’informe, ni que sigui en diagonal, i anar pensant retrospectivament que fa només deu anys res de tot el que s’hi diu era més que un rumor llunyà, és sorprenent i inquietant al mateix temps.
Per exemple, segons es desprèn de l’informe, a tots tres col·lectius se supera el 60% de persones que busquen informació sobre la seva destinació als buscadors d’internet. Encara més gent diu que li agradaria consultar informació sobre l’allotjament que tindran a les illes. Més de la meitat també s’interessen per la gastronomia i els restaurants. A la pregunta sobre quin és el suport principal que prefereixen consultar abans de viatjar, no només és Internet el més triat (per davant de revistes, llibres, televisió, informació impresa, etc.), sinó que ho és amb una brutal hegemonia (més del 85% de les eleccions).
La xarxa s’ha convertit en el gran mediador del negoci turístic i aquesta tendència no fa més que créixer i tornar-se més complexa, tant a nivell tecnològic com d’usos socials. Precisament aquest és un dels grans mèrits d’aquest estudi, ja que, tot i haver-se enfocat cap a l’ús d’internet, s’ha centrat en les pràctiques de les persones, en com estan evolucionant els seus costums a l’hora de triar-nos, o no, com a destinació turística. El negoci del turisme, sobretot de la venda del producte turístic, ha canviat radicalment en els darrers anys. El protagonisme d’Internet en aquesta revolució, especialment amb l’aparició de mitjans minoristes, horitzontals i que fomenten la informació i les experiències compartides fan que cada cop sigui més encertat parlar d’una nova manera de fer (vendre) turisme, el Turisme 2.0.
Hi ha aspectes concrets de l’informe que mereixerien columnes pròpies, però crec que és més important valorar el fet mateix de la seva realització. La publicació reflecteix alguns temes importants, més enllà de les conclusions que mostra. D’una banda, és un estudi aprofundit, seriós i que no peca del que la majoria dels informes que circulen avui en dia per encàrrec de les administracions: ingenuïtat, sobredosi de powerpoint i abús dels tòpics. Al contrari; es tracta d’un esforç útil i necessari que ha estat conduït amb rigor, buscant l’elaboració d’un material pertinent.
Però la tasca no s’acaba aquí. Al contrari: és necessari dissenyar una estratègia de divulgació focalitzada d’aquests materials, elaborar-ne un decàleg de recomanacions, fer seminaris a totes les illes i preparar-ne productes derivats de consum àgil, que puguin ser incorporats realment pel teixit empresarial i productiu de les nostres illes. Disposar d’una bona anàlisi i d’un bon exercici de detecció de tendències, com és aquest, no serveix per res si no pot aplicar-se aquest coneixement a la realitat. I s’ha de fer d’una forma ràpida, gairebé immediata, per aprofitar l’avantatge competitiu que suposa disposar d’aquest coneixement diferencial.
Alhora, és necessari complementar aquesta anàlisi amb l’elaboració de polítiques públiques de suport a les tendències que s’hi detecten. Per exemple, plans de creació de portals de “Turisme 2.0” fets total o parcialment des de casa nostra; o subvencions per posar en marxa models de negoci que portin a la pràctica les recomanacions de l’estudi; o engegar alguna espècie d’oficina tècnica que sigui capaç d’impulsar accions concretes en aquest sentit i tot això sense perdre de vista el llenguatge, les formes i les singularitats informatives/comunicatives d’internet..
En definitiva, la publicació d’aquest informe és una bona notícia i, alhora, un repte per a les institucions, que ara tenen la responsabilitat de donar continuïtat a la línia encetada.
——
La versió original d’aquest article es va publicar al Diario de Ibiza el 19 de novembre de 2007.
Trackbacks/Pingbacks