Molts llibres tenen el seu moment i molts moments tenen el seu llibre. Fa dos anys, no m’hagués acabat “Nubosidad Variable”, de Carmen Martín Gaite. Segurament ni l’hagués fullejat. Menys encara comprat, ni tan sols a la paradeta de llibres de segona mà on el vaig trobar. Però la dictadura del moment, el fet d’haver-ne parlat fa poc, del llibre, la història que s’hi teixia i la meva curiositat per una autora –i un tipus d’autor- que mai m’ha cridat l’atenció van fer-hi la resta.
El llibre és una relació epistolar asimètrica i discordant entre dues senyores madures, rabiosament castellanes i clarament avorrides. Totes dues comparteixen un origen comú, d’infància i adolescència compartida. Han tingut després trajectòries vitals diametralment oposades, dedicant-se una a progressar professionalment i l’altra a fer d’esposa i mare, aparcant qualsevol altra interès professional. Feia, mentre llegia, l’exercici de pensar si aquest mateix dilema (família o professió) podria ser motiu d’un llibre amb personatges masculins. Ho crec poc probable, però, alhora, crec que és una dicotomia que sí existeix, malgrat estigui silenciada pels seus propis subjectes. Sigui com sigui, estic segur que aquest llibre té un lector masculí per cada sis o set lectores femenines.
Torno al llibre: les dues senyores viuen un moment de crisi. A una –la Sofía- la família no li dóna per més i no sap què fer ni amb la seva vida ni amb els seus talents desaprofitats. L’altra –la Mariana- s’ha cansat de l’exercici de la seva professió i lamenta les seves eleccions en terreny amorós. Totes dues, però, llancen la mirada enrere per descobrir-s’hi mútuament i reescriure juntes la seva història. Literalment. El llibre, en certa forma, funciona a procés i producte d’aquesta relació epistolar. Present i passat s’hi entrecreuen, dibuixant detalladament el caràcter i les febleses de totes dues protagonistes.
Com que el moment és el moment, vaig arribar al final i el vaig assaborir amb paciència. No sé, però, si m’atreviria a recomanar-lo gaire a ningú. Almenys, sense saber abans en quin moment està de la seva vida lectora.
