Si algun il·lús pensava que el seu telèfon mòbil d’última generació el permetria estar al dia durant molt temps i que tenia tot el que un mòbil pot tenir avui en dia, està molt equivocat. Una passejada pel “Mobile World Congress”, la fira de telefonia mòbil més important del món que se celebra anualment a Barcelona el trauria del seu error i, probablement, li provocaria un considerable mal de cap.
Dins un sector industrial qualsevol, una fira comercial normalment redueix el seu impacte als professionals d’aquest sector. Dins una fira de productes tecnològics consolidats, també el grau de novetat està considerablement controlat. No obstant, el que passa amb la telefonia mòbil és, en primer lloc, que el client no és el professional revenedor, sinó l’usuari final. I en segon lloc, que el producte no està consolidat: el telèfon mòbil continua reinventant-se a ell mateix, combinant usos i funcions, adreçant-se a diversos tipus de públic i a diversos moments de la jornada o de la setmana. Aquests dos factors són importants per entendre la dimensió real d’un congrés com el que s’ha celebrat aquests dies a Barcelona.
Els informatius i els mitjans locals s’han centrat en criticar els preus dels hotels, els abusos dels taxistes i a fer estampes pintoresques dels milers de noves americanes i corbates que van aparèixer al paisatge metropolità, oferint un panorama general una mica naïve, desorientat i provincià. Els polítics no han anat molt enllà, entrant en la polèmica hotelera i destacant aquest congrés més per la seva vis turística que no pas pel valor estratègic del sector. Pot ser trist, però no sorprenent, que la Barcelona de la postal de la Rambla s’imposi per sobre de la de la retòrica del 22@.
L’atenció internacional, però, no se centrava en aquests localismes. Des del mateix moment que s’inaugurà el congrés, centenars de periodistes de tot el món es van llençar a relatar-lo. La seva activitat principal ha estat veure per on aniran els trets. En un context tan multitudinari, és difícil veure ni tan sols una petita part del que està passant. Per aquesta raó, la seva missió era, sobretot, la captura de tendències. Per sort per a ells, probablement les poguessin hagut endevinar sense desplaçar-se a Barcelona. Algunes de les més citades provenen d’empreses que ni són operadores ni són fabricants de mòbils. D’alguna manera, el protagonisme que en aquest WMC, se l’han endut uns forasters del sector: Apple i Google. I Microsoft, si m’apureu.
Periodistes d’arreu han vist com l’ombra de l’iPhone, el telèfon fabricat per Apple que encara no s’ha comercialitzat a l’estat espanyol. Apple és un fabricant d’ordinadors amb una marcadíssima personalitat i projecció de marca, que ha vist rellançada la seva posició al mercat amb l’iPod, un gadget al que, segons molts, només li faltava poder-hi trucar. Ara, l’iPhone, tanca aquest cercle. Es preveu que la influència que l’iPhone tindrà al sector serà molt important i, de fet, en poc temps ja s’han posat en circulació un bon grapat de terminals d’altres marques amb una fesomia molt similar. Mòbils de pantalla tàctil, de teclat minvant o fins i tot inexistent, orientat tant a la comunicació com al consum audiovisual. Aquesta és una tendència que ja va subratllar-se l’any passat i que sembla ineludible.
L’altra gran ombra forastera que s’ha projectat sobre el congrés, a nivell d’atenció internacional, no és ni tan sols un telèfon. És el desembarcament de Google, el gegant d’Internet, al món de la telefonia mòbil. Fa mesos que es parla d’Android, el sistema operatiu per a mòbils que està desenvolupant Google. Només corren prototips, però amb això n’hi ha prou per provocar suors fredes i tremolors a tot el sector, com cada cop que Google es proposa alguna cosa. S’esperen els primers mòbils ‘Android’ per abans d’acabar l’any. Segons alguns fabricants l’aparició del sistema operatiu mòbil Android permetrà retallar el temps i els costos de producció de molts dispositius. Segons altre comentaristes i opinadors, engegaran un moviment que involucrarà altres sistemes operatius de caràcter lliure i que poden modificar significativament la forma en què usem i naveguem pels nostres mòbils d’aquí a un parell d’anys.
Fins i tot Microsoft segueix creixent en protagonisme al món de la telefonia mòbil. La seva quota de penetració en els anomenats smartphones és cada cop més gran. Veurem com resisteix Simbian, el sistema operatiu de Nokia i com els afecta a tots plegats la irrupció d’Android. Mentrestant, però, a Barcelona Microsoft presentava l’aplicació MSN Direct, un applet que supera els programes “Live!” de les operadores i que retalla una mica més, encara, la distància entre el telèfon com a terminal d’ús interpersonal i el mòbil com a sistema complexe de comunicació i informació que ofereix serveis i aplicacions de tipus informàtic i internàutic.
Una altra tendència que identifiquen els experts se situa en el camp de la connectivitat. WiMax és la nova frontera en connectivitat mòbil, no ja per trucar, evidentment, sinó per la descàrrega i gestió de dades. La nova frontera, almenys, al països seriosos, que inverteixen en infrastructures quan aquestes encara són noves i ofereixen avantatges competitius. Probablement, aquí seguirem tirant de wifis domèstiques durant molt temps. Una alternativa semblen ser els sistemes HSDPA (High Speed Downlink Packet Access) que milloraran la navegació per internet dels telèfons que ara depenen de la connexió GPRS.
A nivell d’aplicacions emergents, els sistemes GPS integrats als mòbils són cada cop més freqüents i tècnicament abastables. Segons alguns analistes, en poc temps serà una característica tan freqüent als telèfons mòbils com ho és avui la càmera de fotos. En aquest aspecte, per cert, ja són molts els terminals telefònics que poden competir en característiques amb les càmeres-només-càmeres, gràcies, entre d’altres millores, a resolucions de 5 megapixels. Si aquest ritme continua, la càmera digital pot haver tingut una època d’hegemonia realment curta.
En resum, la major part de les novetats que presenta el món de la telefonia mòbil no tenen res a veure amb el fet de telefonar. Els protagonisme cada vegada està més repartit entre operadores, fabricants i les grans corporacions de la informàtica i internet. Aquestes últimes, amb un pes cada cop més gran al sector, han entès perfectament que el terminal mòbil és un nou espai comercial, inexistent fins fa deu anys, que permet un amplíssim ventall de possibilitats d’explotació. Amb la informatització definitiva del mòbil, crec factible pensar que a l’horitzó es dibuixa un moviment cap a l’alliberament tant de terminals com dels sistemes operatius. Ja existeixen terminals amb sistemes operatius oberts que aniran creixent en importància ràpidament. Els moviments cap a l’obertura de codi que fins i tot està fent Microsoft, fan pensar que el desenvolupament d’aplicacions, usos, serveis i possibilitats de negoci dins el terminal mòbil seran encara més grans i abastables en un futur molt proper.
Temps era temps, els telèfons eren uns aparells que servien per parlar amb una altra persona. Fa alguns anys van alliberar-se dels cables i van començar a conquerir les nostres butxaques. Com si fossin algun tipus de paràsit, poc a poc estan exterminant altres trastets que portàvem a sobre, com el rellotge, el boli, l’agenda (electrònica o no), el llapis de memòria, el MP3, la càmera de fotos… El mòbil ja no és un telèfon-mòbil, sinó un sistema cada cop més complex d’assistent personal de comunicació personal, informació, oci i eines professionals. De telèfon, els queda poc més que el nom i el fet que, si tenen saldo i cobertura, tots serveixen per telefonar.
—
La versió original, més reduïda, d’aquest article, es va publicar al Diario de Ibiza el 25 de Febrer de 2008.
