Resulta difícil explicar la raó per la qual el “It’s. Nice. Outside” de Jim Kokoris m’ha semblat un llibre tan meravellós. Segurament perquè no n’hi ha una de sola, de raó. Estil, ritme, personatges, trama, emocions, humor… tot combina a la perfecció per fer un còctel complex, proper i saborós.
I això que les primeres pàgines m’han fet dubtar. Kokoris comença el llibre explicant que té un fill discapacitat. L’Ethan té una malaltia genètica que li detecten als pocs mesos i que el condemna a una existència dependent, on la seva edat mental difícilment passarà mai dels tres anys. La novel·la comença quan ell en té dinou. La desgràcia mèdica o accidental són temes que condemnen els llibres a construir històries de víctimes involuntàries. Víctimes del destí. Herois en potència pel simple fet de tenir una condemna que superar. Em fan mandra aquestes històries. Probablement perquè tinc la sort de no estar-ne afectat, d’una desgràcia d’aquestes. Per això el llibre ha començat per generar-me un tedi preventiu.
Però aquest tedi s’ha anat diluint a mesura que passaven les pàgines. Un cop hem vist que Ethan és un membre més d’una família plena d’éssers singulars, tots amb les seves pròpies creus. Tots estan marcats, és clar, per haver conviscut amb l’Ethan. Marcats de forma definitiva, inesborrable. No necessàriament dolenta.
El llibre és un road book. Kilòmetres i kilòmetres de recorregut per dur a terme el pla que John Nicholls, protagonista, narrador i alter ego de Jim Kokoris, ha ideat. Ha arribat el moment d’ingressar l’Ethan a una llar per a adults discapacitats, on tindran la cura adequada d’ell i la resta de la família, especialment ell, podran viure la seva vida sense haver-ne d’estar pendents i sentint-se anguniats per un futur de dependència al que no saben com podran fer front.
En el camí, coneixem al John. És un professor que ha perdut la vocació. Un escriptor que ha perdut la inspiració. Un marit que ha perdut la dona. Un esportista que ha perdut la joventut. Als cinquanta i escaig, com a mínim, intenta recuperar la seva dona, després d’haver-se’n divorciat fa alguns anys, com a conseqüència de l’afaire que va tenir ell amb una altra dona. Coneixem la Karen, la filla gran. El periple té per excusa el seu imminent casament, que quedarà estroncat. Coneixem la Mindy, la filla mitjana, que ha convertit els seus traumes d’infantesa en una fèrtil carrera com a còmica a la televisió. I coneixem Mary, tot i que molt poquet, perquè d’ella no se’ns explica gaire cosa. Com de la seva germana, la Sally, o el seu marit, el Sal, un personatge hilarant que val en or cadascuna de les escenes on surt.
La construcció del llibre, de la trama, de les històries de cadascun d’ells i d’ells com a un tot, la redempció del John, la vitalitat i l’energia de l’Ethan, el dramatisme i l’humor que es barregen magistralment en cada situació, fan del llibre de Kokoris una petita peça literària memorable i probablement aviat cinematografiable. Veurem.
