Últimament se’n parla molt. Aquí i allà apareixen notícies que diuen que milions de persones busquen parella a Internet. Que la busquen, la troben i paguen per fer-ho, que potser és més notícia. Jo que pensava que això de lligar a Internet, més o menys, era una constant, una de les característiques més genuïnes d’Internet, i ara resulta que és nou… El cert és que diversos estudis, entre d’ells els de la prestigiosa –o com a mínim, voluminosa- consultora Nielssen/Netratings situen la xifra d’usuaris dels anomenats portals de contactes per sobre dels dos milions i mig de persones a tot l’estat espanyol. Dos milions i mig de persones disponibles i disposades… A mi que sempre m’ha agradat comparar Internet i els espais socials d’Internet amb places i amb bars, dos milions i mig de clients per a un bar necessitarien, com a mínim, un parell d’autopistes per arribar-hi…
Fent una projecció estadística simple, aquestes xifres ens parlen d’un 6% de la població total. O el que és el mateix, per a les Pitiüses, això ens portaria a més de set mil usuaris. Realment hi ha 7000 pitiüsos enregistrats a portals de contactes d’Internet? He fet una petita recerca per intentar saber-ho. He buscat quants d’usuaris diuen ser d’Eivissa en un d’aquests portals de contactes que afirma tenir dos milions i mig d’usuaris. He buscat persones d’entre 25 i 30 anys i n’he trobat poc més de seixanta. Set senyores i cinquanta-cinc senyors. Vaja, que potser sí que se sembla molt a un bar de nit, ben convencional.
També han aparegut recentment els primers anuncis d’aquest tipus de portals de contactes a la televisió. Quan un producte surt anunciat a la petita pantalla de la gran televisió, podem dir que ja s’ha fet major d’edat, que ja s’ha normalitzat. En aquest cas, durant els darrers mesos hem vist als nostre televisors les campanyes televisives de match.com i de meetic.com, les dues empreses que dominen la major part del sector. Aquestes campanyes m’han cridat l’atenció, ja que no ens venen exactament un producte ni tampoc ens expliquen el funcionament del servei.
En canvi, ens venen situacions. Escenes dolces i simpaticotes que semblen extretes directament d’una de les milers de comèdies romàntiques que produeix Hollywood cada temporada. Edulcorats amb una animat filet musical, el missatge d’aquests anuncis és claríssim: vine, entra (i paga) i podràs protagonitzar una pel·lícula com aquesta, la teva pròpia comèdia romàntica.
Estudis que magnifiquen el fenomen, campanyes televisives i el posterior eco mediàtic han fet, però, el mateix: convertir en normal (i de consum massiu) un nou producte comercial que, si el mirem detingudament, no deixa de ser curiós, ja que el client i el producte comercial són la mateixa cosa. En qualsevol cas, on deuen ser els 7000 productes pitiüsos disponibles?
—-
La versió original d’aquest article es va publicar al Diario de Ibiza el dia 1 de Maig de 2006.
