La preocupació pel difícil estat actual i el més complicat encara futur de la universitat és un tema recorrent, darrerament. La perspectiva del Pla de Bolonya ha actuat com un accelerador de discursos, agendes i postures sobre l’educació superior que, a més, estan tenint al context català, un especial dinamisme.
En algunes ocasions he escrit algunes ratlles sobre la desorientació i les forces contradictòries que aspiren a renovar la universitat, tot i que amb maneres i objectius ben diferents. El cas és que a una institució com la universitat europea i catalana, tan captiva de les seves pròpies regles del joc democràtic, i tan depenent econòmicament del finançament públic, els grans canvis difícilment poden venir d’enlloc que no sigui l’exterior de la pròpia institució. Per això el referent de Bolonya i tots els esforços normatius que hi ha al darrera estant tenint, i tindran, un efecte catalitzador i dinamitzador d’aquests debats.
Ara m’arriba una nova campanya informativa i mobilitzadora, que sembla ben estructurada. Aquesta nova campanya s’alinia, sense camuflatges, en el discurs crític. Però no necessàriament a Bolonya, sinó a les transformacions que, en el nom de Bolonya, s’estan preparant i posant en marxa progressivament, caminant cap a una aparent mercantilització (submissió al mercat) de la universitat i d’un constant desmantellament de la seva funció de servei i bé públic.
Tal i com addueix el document, aquesta adequació a les necessitats del mercat, no tindrà els desitjats i previstos resultats de millorar la productivitat i d’afavorir la convertibilitat immediata dels títols universitaris en contractacions laborals i, automàticament, en PIB. No només no els tindrà, sinó que provocarà un empobriment de l’educació, suposant, doncs, a mig i llarg termini, un empobriment generalitzat de la població, inclosos els futurs treballadors.
El que em temo, però, és que aquest nou esforç de comunicació i de reflexió quedarà novament soterrat sota la mateixa dinàmica d’oposició frontal que fa mesos que vivim. En la situació actual de polarització de les postures pro- i contra- Bolonya, qualsevol argument és, lamentablement, secundari, respecte a qui sigui que ho diu i amb qui s’hagi posicionat, si és que ho ha fet.
Sigui com sigui, trobo que la iniciativa en qüestió està ben orientada, que l’anàlisi que s’hi fa és clara i il·lustradora i que serà interessant veure quin seguiment rep, tant a nivell d’e seguiment com de resposta. La proposta es diu “Per una universitat pública al servei de tota la societat. Contra una campanya per desprestigiar-la i mercantilitzar-la” i es pot signar i donar-hi suport a la iniciativa a través d’aquest enllaç.
P.S. La imatge l’he tret del portal de Firgoa.
Joan,
Crec que la iniciativa està basada una altra vegada en crítiques que podens er encertades però amb argments que no són certs. El problema és l’ús que fan després els governs o parlaments de les lleis. Com sempre faig, he comentat també aquest manifest a Sofismes universitaris:
http://www.enriccanela.cat/index.php/2008/06/06/sofismes-universitaris/
Les lleis són les que són, després si el govern català tria empresaris (com en Ramon Folch?) o sindicalistes, éss cosa seva.
El manifest està profundament orientat a una ideologia que ja no serveix per a una universitat del segle XXI. El PSUC fa molts anys que va deixar de ser.
Naturalment, té molt de bo. El signen algunes persones molt intel·ligents.