Trio la novel·la The Midnight Library de Matt Haig perquè és el guanyador dels Goodreads Choice Awards de l’any passat. En el passat, aquesta llista m’ha permès descobrir algun autor i alguna novel·la valuoses. Aquest cop, però, algunes ressenyes ja advertien que podia no ser un tipus de text que jo gaudís especialment.
La trama és senzilla. La Nora Seed és una noia adorable que té un mal dia. Un mal mes. Uns mals anys. Les expectatives de la vida no s’han complert. Ha deixat passar alguns trens i no ha trobat el seu lloc al món. Aquest mal dia, a la Nora li passa una mica de tot. Quatre o cinc gotes que li fan pensar que fan vessar el got. Perd la feina, té disgustos amb amics, familiars, se li mor el gat… Totes les situacions cristal·litzen en un intent de suïcidi. S’empassa un grapat de proverbials pastilles i la Nora aterra a una mena de purgatori: la biblioteca de la mitjanit.
Aquí, Haig desenvolupa el nus de la novel·la. La Nora queda atrapada dins aquesta biblioteca, que és el somni que passa en els escassos segons que la Nora està inconscient després de fotre’s les pastilles. La biblioteca és una barreja simplista de la idea dels jardins dels camins entrecreuats de Borges i de les nocions que hores d’ara tenim tots de les teories dels universos paral·lels i la física quàntica for dummies. A la biblioteca, la Nora podrà navegar per una infinitat de llibres on qualsevol vida possible està al seu abast. Qualsevol decisió que va prendre en vida va convertir-se en una branca de vida diferent. Totes les existències possibles, totes les branques imaginables, totes estaven transcorrent en paral·lel, una rere cadascun dels llibres de la biblioteca. La Nora només havia de triar la que volgués.
Fet el plantejament, la novel·la s’embussa. Haig fa voltes i voltes al mateix tema. Veiem la Nora aterrant a les diferents vides de totes aquelles oportunitats que va deixar passar a la vida. Previsiblement, la veiem continuar la seva vocació de nedadora, el seu talent musical, la seva passió pels glacials, la seva carrera en filosofia, els seus desitjos d’amor, bona vida, maternitat, amistat, etc. Un rere l’altre, tots els clixés fallen, per una raó o per una altra. En el camí, després de cada vida descartada, la Nora s’adona que no, que no volia suïcidar-se, en realitat, que va ser un error de càlcul, una precipitació. Ni tan sols després d’aterrar a la vida perfecta, és capaç de quedar-s’hi. Perquè, com podria portar impresa qualsevol tassa de Mr. Wonderful, no hi ha vida més perfecta que la teva.
Matt Haig resol el nus tal i com qualsevol lector podria preveure a la pàgina cinquanta. La Nora recupera el coneixement, demana ajuda, una ambulància se l’endú, a l’hospital l’ajuden a recuperar-se i ella s’adona que el món és un lloc meravellós. Louis Armstrong podria sonar de fons mentre la Nora observa el perfil decrèpit del seu barri il·luminat, de sobte, per una llum nova i única. Totes les oportunitats que va deixar passar encara són a la seva mà, perquè si una cosa té qualsevol vida, és potencial.
La novel·la de Haig és un conte de fades. És perfecte per a una pel·lícula de Disney dels anys noranta, perquè dubto que avui en dia ni tan sols els nens li aguantessin la moralina. Almenys, els meus no li comprarien. És un Groundhog Day sense massa originalitat i sense l’humor del Bill Murray, però atapeït de cites curtes de filòsofs (més frases per tasses de cafè amb llet). És una obra amb tots els ingredients per funcionar i cap per perdurar. Una novel·la comercialment eficaç i, alhora, literàriament prescindible que ha tingut la sort (o alguna cosa més que sort) de trobar un amplificador i un ressò global que l’han convertit en best-seller.
