M’he proposat llegir més en anglès. Sempre m’ha fet respecte, mandra i un pèl de ràbia pensar que no entendré prou els jocs de paraules o les trames o el que sigui. Per això Hornby és una bona elecció. Ja sé que l’entenc i ja sé que m’enganxa, fins i tot en anglès, des que va caure’m a les mans l’About a boy, fa alguns estius. A més, Amazon ho fa tot tan fàcil i assequible, que l’elecció era poc menys que perfecte. L’únic problema podria ser tenir massa present la pel·lícula, però la meva mala memòria és una benedicció, en aquests casos.
Des del principi, el llibre se’t fon a les mans. El Rob, el personatge central, que és impossible deixar d’imaginar amb la cara del John Cusack, té una personalitat molt magnètica. La llista dels seus trencaments més dolorosos inaugura l’estil recorrent del llibre de fer llistes per a tot. El que podria ser un recurs o una gràcia puntual es torna en característica singular dels personatges, la seva manera de fer, endreçar i comprendre el món. La primera llista dóna entrada a la trama principal del text, que és el sacseig vital que li provoca al personatge el trencament amb la Laura, la seva parella. Els secundaris perden força. Dibuixats amb traços molt plans, s’estereotipen i serveixen poc més que de caixa de ressonància o de contrast per a les situacions que recorre el personatge principal.
D’altra banda, crec que Alta fidelitat és un llibre interessant des del punt de vista del gènere del lector. Com que el personatge és masculí i tot el llibre és la seva visió i vivència d’un trencament i el repàs de la seva trajectòria sentimental, podria semblar un llibre per al gènere masculí. És cert que hi plasma molt bé situacions, pulsions i reaccions “típicament” masculines. Alhora, però, sospito que és un llibre –i una pel·li- molt valorat pel públic femení, que troben atractiva la personalitat gamberra i sentimental del Rob. Els seus errors, les seves relliscades, són gairebé entranyables, llegides en paper –i imaginades al rostre del John Cusack. Es posen a la pell de la Laura, més adulta i centrada, i pensen en aquella parella seva on també els va tocar el paper d’estirar endavant, amb un resultat o un altre. També pot ser que aquesta reflexió sobri completament i que resulti que els lectors o els llibres no tenen gènere i tot plegat són manies meves.
