Odioses comparacions electròniques

Si les comparacions són, realment, odioses, deu ser perquè obliguen a deixar de mirar-se a un mateix i posar-se en relació a altres, pràctica que no sempre dóna resultats agradables. Això és el que fan informes com el que no fa gaire va presentar la Fundación Telefónica sobre la societat de la informació a Espanya. El capítol 9 de l’informe dedica algunes pàgines a la comunitat autònoma balear. A la comparació entre illes, resulta que Eivissa és la que té un índex més alt d’individus amb accés a Internet des de la llar. He de reconèixer que en llegir-ho he pensat “Bé! Primers! Primers d’alguna cosa! I no necessàriament dolenta!”. Resulta que a Eivissa un 42,70% de les llars tenen accés a Internet, per sobre dels 38,90 menorquí, el 37,50% mallorquí i el llunyà 30,90% formenterenc. La mitjana espanyola és del 33%.

Si un segueix llegint, però, es troba que aquesta estadística es compensa amb altres que no deixen tan bé als eivissencs: últims en utilització de serveis de banca electrònica i penúltims en altres indicadors. En general, però, la lectura que es publica al text de la Fundación Telefónica de tota la comunitat autònoma és que “progressa adequadament”. El nombre d’usuaris segueix creixent paulatinament i l’extensió dels usos també. El preu de la connexió és comparativament car. Pel que fa al comerç electrònic, diuen l’informe que les illes “se comportan bien en el consumo, pero no tanto en las vendas”. Aquesta informació, en tant que ve del mateix govern autonòmic o d’organismes i analistes dependents del govern autonòmic, té un valor analític i interpretatiu força relatiu.

En qualsevol cas, segons es deriva dels capítols i anàlisis comunes, el nostre patró de conducta i usos d’Internet l’hem d’extreure dels indicadors generals espanyols. I aquestes són les comparacions més divertides/odioses que es poden extreure d’aquest informe.

Per exemple, resulta que Espanya és el líder de tota la Unió Europea en nombre de caixers electrònics per habitant. També ho és en percentatge d’internautes utilitzant programes de missatgeria electrònica. També som primers en presència de televisors a la llar i estam clarament per sobre la mitjana pel que fa a consoles de videojocs.

En canvi, tenim tres vegades menys ordinadors i connexions a Internet per alumne que a les escoles de Dinamarca. Espanya ocupa el penúltim lloc de l’Europa dels 25 en l’ús que s’hi fa d’Internet per a finalitats educatives. Pel que fa al teletreball, també estem a la cua d’Europa.

Però hi ha una altra dada que m’ha cridat molt l’atenció i què és molt simptomàtica: Espanya és el país de tota la UE amb menys usuaris del navegador d’internet Firefox. El navegador Firefox representa l’opció alternativa a Microsoft, tot i que està plenament integrada dins els sistemes Windows o Mac. Desenvolupada amb programari lliure, tots els tècnics i experts (que no estan directament a sou de Microsoft) el recomanen sense dubtar. Més enllà dels seu (bon) rendiment, Firefox representa una actitud activa, no conformista, curiosa, exploratòria, innovadora, inquieta i emprenedora a Internet. Ser els últims en ús de Firefox ens retrata molt més enllà del que el programa en sí mateix faci o deixi de fer. Darrera aquest fet possiblement hi ha més informació de la que qualsevol comparació pot suportar, sense fer-se odiosa.

Per a que Internet i la societat de la informació siguin alguna cosa més que un recurs lúdic, ens farà falta fomentar una cultura més curiosa, innovadora i amb capacitat per posar en qüestió allò que s’empaqueta per defecte al nostre ordinador. Si no ho aconseguim, no serem gaire cosa més que clients més rendibles per als bancs, les cadenes de televisió i les consoles de videojocs. Seguirem comprant però no serem capaços de vendre. Ni de crear. I ens haurem perdut la gràcia i les oportunitats realment importants de la societat de la informació.

La versió original, més reduïda, d’aquest article, es va publicar al Diario de Ibiza el dia 12 de Març de 2007.