Publicat al Diario de Ibiza, el 5 de juny de 2006
Molts diuen que serà la cançó de l’estiu i, en canvi, a la majoria de la gent ni li sona. Almenys fins que no ha començat a aparèixer en televisió, els darrers dies. Però abans d’arribar a la tele, milions de persones ja havien vist el vídeoclip, Com? Per Internet. Un senyor fent de picapedrer i repetint una vegada rera una altra “opá, yo viasé un corrá” és la sensació del moment a Internet. Pot parèixer ridícul, però el fenomen és interessant.
Resulta que a primers d’abril pràcticament ningú sabia res d’aquest senyor ni del seu grup, Koala. El vídeo estava penjat a Internet, a un portal anomenat YouTube, engegat fa poc més d’un any i que s’ha convertit en un dels llocs més populars del ciberespai. El videoclip a penes tenia cent mil descàrregues. Un mes després, ja n’ha tingut més de dos milions a aquest mateix portal i un altre milió a la pàgina de vídeos de Google. Va ser el sisè vídeo més vist d’abril a YouTube i és el 45è més descarregat de la història d’aquest portal. Val la pena recordar que això són xifres i classificacions mundials.
Què ha passat durant aquest mes? dotzenes de blocs (weblogs), centenars de referències en tota mena de pàgines web i molts de milers de missatges de correu electrònic amb l’adreça directa del vídeo, recomanant-lo a amics i coneguts. Un procés extens i intens que ha travessat tota la xarxa. I finalment, sí, la televisió, però només com a conseqüència del que ha passat a Internet. Els experts parlen d’un cas molt exitós de marketing viral, on el boca a boca (realment, és mail a mail) ha estat a la base del que serà, sense cap mena de dubte, un fenomen de masses durant els propers mesos.
Mentrestant, tots el que defensen que Internet és un cau de pirateria i que acabarà amb els pobres músics i la creativitat artística no s’atreveixen a dir res. Perquè resulta que un dels èxits més inesperats de l’any musical haurà sorgit d’Internet i tindrà en Internet la seva causa. La cançó, en si mateixa, no és gaire diferent del que porten fent molts anys els No me pises que llevo chanclas els Mojinos Escozíos o, fins i tot, a un nivell més proper, al tipus de rock pagès que fa algun temps que ens proposen els Pota Lait. Però en aquesta ocasió, els internautes la convertiran en molt més que això, davant la sorpresa i una justificable irritació dels gegants de la indústria discogràfica.
És molt probable que la cançó no soni gaire a les macrofestes de l’estiu discotequer eivissenc, però aquesta ja és una altra història. El cas és que ja tenim cançó de l’estiu i que, aquest cop, han estat els internautes els que li han convertit. I que tenim un cas paradigmàtic de promoció i èxit comercial d’un producte musical gràcies a la Xarxa que podria servir d’inspiració a molts altres grups i iniciatives més properes que parteixen amb el hàndicap de la insularitat.
