He passat un parell de dies molt entretinguts al curs d’estiu que organitzava la Universidade de Santiago de Compostela, a la facultat d’econòmiques. El curs tenia un títol i un subtítol una mica exigents i inquietants, però la veritat és que els organitzadors van aconseguir ajuntar gent ben diversa i amb perspectives força complementàries, però divergents sobre la cosa aquesta de la “canonización do mercado inmaterial” i de la “mercantilización do coñecemento”.
Finalment, i com de costum, vaig acabar enllestint la meva presentació a darrera hora i modificant una mica el títol i l’orientació inicial que havíem plantejat. La conferencieta va acabar dient-se “Conocimiento 2.0. Hacia un modelo reencantado del conocimiento en (la sociedad) red“. Vaig anar amb la idea d’exposar el camí de desentranyament i desencantament, en termes polanyians i weberians, que ha anat experimentant la idea de coneixement als darrers decennis, impulsat per la força de les TIC enteses com a Tecnologies del Coneixement. A continuació, exposava que aquest camí potser contenia en ell mateix una pèrdua de l’essència i del valor mateix del coneixement, quan perdia el seu context, ja que el coneixement és una informació tremendament indexical, és a dir, dependent del seu context i dels seus actors. La idea general és que el coneixement, repensat i refiltrat per les eines 2.0, és difícilment desencantable i que troba el seu veritable valor i potencial transformador dins el seu propi context.
La presentació de la conferència està penjada a SlideShare i pot veure’s aquí sota mateix:
