D’entre els molts dilemes que la Humanitat mai podrà acabar de resoldre, n’hi ha un que enfronta la qualitat de la feina de l’autor i la del lector. Un bon lector pot fer bo un llibre mediocre? Segurament sí. I un mal lector, pot esguerrar qualsevol llibre, per bo que sigui? Segur que també. Més enllà d’aquestes dicotomies més aviat extremes, però, què passa quan potser autor i lector podrien haver-s’hi dedicat una mica més? De quina banda cau la balança de la responsabilitat?
Figures de calidoscopi és un llibre que vol destacar. El títol dóna peu a la maniobra d’autor que Solsona vol portar a la pràctica. Una mena d’hipòtesi: què passaria si agafo un personatge central, amb una base definida i clara, i l’enfoco, literàriament, com si fos un calidoscopi? Què passaria si, ateses unes característiques bàsiques i inamovibles (nom, família d’origen, educació) i uns personatges secundaris fixos (amics i companys de la infància), comencéssim a especular amb possibles evolucions divergents? Què seria d’aquests personatge central, aquesta desdibuixada Isabel Corbella, si fos estèril? O si es divorciés? O si fos actriu de cinema? O si fos infidel?
El llibre passa pàgines jugant amb aquestes hipòtesis, aquest jardí de camins entrecreuats, esfilegassats, reprenent les diferents Isabels que el calidoscopi compon. Per si això no fos prou desconcertant, una altra història que no té res a veure ni amb la Isabel ni amb els seus personatges contextuals, apareix, de sobte i sense avisar, com un retrat costumista innecessari i prescindible. A parer d’aquest lector, és clar. Un lector que, després d’una dotzena de pàgines d’aquesta inesperada interrupció, va decidir saltar-se la resta del excursos i buscar el punt on l’autor retornava el protagonisme a qualsevol de les diverses Isabels Corbella que havien aparegut fins aleshores.
He arribat al final del llibre amb basques. M’ha costat d’acabar. Les diferents històries no evolucionen massa cap a enlloc. Clouen, sí, amb senzillesa, que ja és quelcom. L’experiment literari de Solsona és, com a mínim, digerible. Original, sí, també. Però potser tot això no és suficient per a que torni a agafar cap altre llibre seu. O, potser he estat jo, que no he estat prou bon lector…
