Un llibre que no va sobre res en concret però que va sobre tot en general. Aquest podria el resum en una línia del Nobody’s fool de Richard Russo. En les diverses ocasions que he hagut de dir quin llibre estic llegint i de què va, realment m’ha costat. Tracta, he dit, d’un poble al mig del no-res. D’un personatge central, el Sully, genial, carismàtic, desastrós i adorable. D’un col·lectiu de perdedors acomodats, tristos, als que la vida i l’american dream els ha passat de llarg.
La trama se situa al poble de North Bath, al mig de l’estat de Nova York. El poble real en què es basa la novel·la es diu Ballston Spa i és al bell mig de la creu imaginària que dibuixen Boston, Montreal, Buffalo i la mateixa Nova York. Com tots els personatges del llibre, el poble fa molts anys que va deixar enrere el seu millor moment. North Bath (Ballston Spa) es fundava a finals del segle XVIII, representant la densa, avançada i optimista societat ianqui. L’any 1803 s’hi obria el Sans Souci Hotel, l’hotel més gran dels Estats Units d’aquella època, per canalitzar l’atractiu turístic de les aigües minerals de la zona.
Dos-cents anys després, North Bath és un exponent més de la Rust-Belt America. Les restes d’aquella societat que naixia amb el país, dibuixen ara un paisatge desert, retrògrad i profundament pessimista, esquitxat de personatges cansats, enginyosos i cínics, que es debaten entre conformar-se amb el que tenen o imaginar-se fugint a Florida. North Bath, com el Pagford de la J.K.Rowling, és l’autèntic protagonista de la novel·la. I és per això que quan Richard Russo construeix una seqüela del llibre, no la construeix al voltant del Sully, sinó a través de nous personatges. Perquè el que es manté, el que continua, és el poble. North Bath for ever.
Nobody’s fool comença al voltant del dia de Thanksgiving i acaba per cap d’any. Però hagués pogut començar i acaba en qualsevol altra moment de l’any o de les vides dels personatges. Havent acabat el llibre, tinc la impressió que simplement hem assistit a un petit fragment, relativament casual, de la vida del Sully i companyia, com si els haguéssim espiat per la finestra, amb uns binocles màgics, que tot ho tenyeixen d’ironia i proximitat.
En Sully és un personatge enorme, sovint increïble. Massa perfecte, en les seves inacabables imperfeccions. Que l’actor que l’interpreta a la pel·lícula de 1994, sigui Paul Newman, encaixa en aquesta perfecció. Carregat de manies i condemnat al fracàs constant. En Sully arrossega les culpes, les penes i els errors que ha acumulat al llarg de la vida. No obstant, el Sully que coneixem en aquesta finestra màgica, és més generós i intel·ligent del que se suposa que ha estat abans. En Sully viu rellogat al pis de dalt d’una senyora de més de 80 anys, Mrs. Beryl, amb qui té una relació estranyament equilibrada i satisfactòria. Durant la trama del llibre, apareix el seu fill amb qui pràcticament no tenia contacte i el reprenen. En Sully té un col·laborador estret, en Rub, una mena de Sancho Panza, del que es riu sovint, però el reconeix com el seu millor amic. També el seu advocat, en Wirf, té un vincle amb ell curiós i significatiu. Fins i tot en Carl, el seu principal rival, també té en ell un aliat i un recolzament ferm. Tots els personatges del llibre formen part d’aquesta teranyina carismàtica del Sully.
En Sully, però ja està vell i desgastat. Podria haver estat una altra cosa. Ha deixat passar les oportunitats. S’ha acomodat en el que no suposava problemes. Ha fugit de tot allò que li generava complicacions. I, malgrat això, la gent hi connecta i l’aprecia, fins el punt, que no sabrien què fer sense ell. El millor de tot és que aquesta mateixa descripció, podria servir fil per randa per parlar de North Bath. Perquè un i altra, Sully i North Bath, són el mateix. Vides paral·leles. Continuarà.
Ballston Spa, la inspiració pel North Bath de Richard Russo
