De la mateixa manera que diuen alguns portenyos que ser xeneize “es un sentimiento”, resulta que la web 2.0, és una actitud. Una manera de fer. Una filosofia.
Fa temps que molta gent té clar que la “cosa” 2.0 no és una qüestió principament tecnològica, sinó cultural. Així ho repeteix i hi insisteix en Genís Roca en una breu entrevista en la què intentava respondre breument a algunes preguntes que servissin per ajudar a entendre com pot l’empresa, la petita, mitjana i minúscula empresa del nostre país, aprofitar-se o pujar-se al carro del “sentimiento” 2.0.
Hi ha un element que em sembla clau del que diu en Genís és que la motivació que ha de tenir l’empresa per incorporar les dinàmiques i les lògiques 2.0, com a mínim en termes de comunicació amb l’exterior i màrketing: la “cosa” 2.0 és una qüestió de supervivència empresarial. Ja no és una opció. A penes és un avantatge competitiu. A aquestes alçades, i a molts nivells i sectors, ja és una obligació.
Són poc més de 3 minuts, així que deixo la glossa i passo al vídeo:
Aquesta entrevista la vàrem fer en el marc de la Jornada InterACC1Ó de l’octubre passat. Aquests i altres continguts poden trobar-se també al portal de l’Anella.
