Vaig triar llegir “Little Children”, del Tom Perrotta, per “The Leftovers”. La sèrie “The Leftovers” és una de les que més m’ha agradat els darrers anys. La seva col·lecció de personatges trencats, desesperançats i perduts és antològica i la seva trama és èpica, hipnòtica i brillant. El creador, com subratllaven un cop rere un altre els títols de crèdits, n’era un tal Tom Perrotta. Ara que tinc Kindle, era un compte pendent fàcil de resoldre.
No obstant, “Little Children” no té cap semblança amb “The Leftovers”. Podria arribar a ser un invers perfecte. El que a “The Leftovers” comença com una situació extraordinària, aquí és un punt de partida extremadament comú. Si allà els personatges són singulars i irrepetibles, a “Little Children” passarien desapercebuts al nostre voltant. Amb ingredients tan diametralment oposats, el primer que he hagut de fer és abandonar les meves expectatives.
Un cop fet això, la novel·la ressona per la seva proximitat. Fins i tot per la seva predicibilitat. “Little Children” és una obra neo-costumista. Ens situem als suburbis d’una ciutat anònima de la Costa Est. És estiu. L’acció se centra al voltant de la Sarah i el Todd. Les seves històries són intercanviables. Convertits en cuidadors principals dels seus fills de 3 anys, han deixat enrere l’època universitària on van viure els anys més especials de la seva vida. Fent d’esposos i pares, es troben que cap dels somnis pels que es van preparar, s’han produït. A canvi, viuen al ritme dels seus fills petits, al costat d’unes parelles que els imposen –o ells senten que els imposen- el seu propi ritme. I tenen massa temps lliure com per no avorrir-se i complicar-se la vida.
La buidor de les seves tardes els porta a embolicar-se. A interpretar una Gran Història d’Amor amb la què donar contingut al seu estiu. Al seu voltant, un parell de trames secundàries i suburbials més completen un retrat realista i cínic de la classe mitjana nord-americana, moralista i hipòcrita. I per extensió o per contagi, un retrat ben similar al del meu propi entorn.
Aquest és el mèrit del llibre de Perrotta: explicar una història rabiosament contemporània, una cara B de les comèdies romàntiques de Hollywood. Exposar-nos a una successió de miralls que, en comptes de retornar-nos una imatge deformada de nosaltres mateixos, el que ofereix és un reflex descarnat, sense contemplacions, de la nostra naturalesa profundament egoista, tan experta en fingir per als altres com en generar històries amb les que auto-enganyar-nos. Els “Little Children” de la novel·la no són els nens de tres anys, sinó tots i cadascun dels adults, atrapats en el seu propi egoisme i en les seves pròpies representacions. En Todd, na Sarah, en Larry, na Mary Ann, en Richard, na Kathy no són exòtics. Som nosaltres mateixos amb una disfressa dolenta i excés d’il·luminació.
(Notes al Kindle: https://www.goodreads.com/notes/21131396-little-children/1507918-joan-mayans).
